COM
LA LLUNA TÍMIDA RERE ELS NÚVOLS
Jo
soc la Lluna, aquella que amagada tímida rere els núvols et
contempla,
jo
soc aquella que quan et deixes veure t’il·lumina i amb la mirada
t’adora,
soc
jo, a la que diuen que és tant bella, però, no puc retirar de tu la
mirada,
qui
seria jo si, a tu no et contemplara, la meva llum romàntica i
encisada,
seria
apagada.
Per
poder lluir, perdria la seva font d’energia, sense energia,
impossible
d’il·luminar
l’entorn em seria, perdent la màgia de la nit si no et tinc per
alimentar-me
cada dia ...
XAVI 13/5/2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada