AMOR A LES MANS

           
       AMOR A LES MANS

Uns quanta anys em passat junts,

gaire bé tot des de la distancia i,

em viscut moments inoblidables.

Hem compartit dies de platja, de pluja

i de viatges, també ens hem vist, com

un estel fugisser, ha estat per alineació

dels astres que això ens han regalat.

Tan sols van ser instants, instants en que

tota la vida concentrada de felicitat cabria

i, no em faltaria res.

Passat tot lo passat, és ara quan més et

necessito, car tinc plenes les mans, les

tinc plenes d’amor per tu.

                              XAVI 24/04/2016

EL RECORD DE LA MIRADA

EL RECORD DE LA MIRADA

Mirada que et perds en l’horitzó,

mirada que ara busques records,

tu que has gaudit de vistes prou

belles i que has alegrat molt el

meu cor.

Ara també busques en els anals

d’uns temps i, trobés que tot no

va ser flaire d’il·lusió, tant tu

mirada meva com oïdes fines,

la tristor d’aquella època,

encara conserveu.

Dueu imprès i gravat en la retina

i el cervell, aquelles males arts de

règims passats, temps de grisos

tristos on si parlaves, al respecta et

faltaven pel sol fet de fer-ho amb una

llengua diferent, més trist encara era,

si t’expressaves amb pròpia opinió.

Molts sabreu de que es parla, èpoques

d’alçades de banderes imposades als

patis de les escoles entonant una trista

cançó al ritme d’una monòtona música                                                                                                  que no sentíem en la nostra pell.

  

Aiiiiiiiiih ! mirada i oïdes meves que ara ens

diuen que tot allò ho hem de deixar estar,

que tot allò ho hem d’oblidar, doncs ja

poden vindre a dir-m’ho a la cara,

que si per un sol instant al costat d’aquesta

injustícia em toques estar, la gran llosa de

pedra, ja em pot vindre a sepultar.

                                                  XAVI 19/04/2016

NO SÉ SI TORNARÉ .

NO SÉ SI TORNARÉ

Em vaig retirar, em vaig retirar

per a que els afluents d’idees,

tornessin a desembocar al riu

de la meva ment.

No sé si tornaré, mentre l’aire

nou no m’empenyi amb nous

colors que em facin riure i ser

feliç, no sé si tornaré.

Tot pot començar pel blau del

cel d’un diàfan dia amb un Sol

rialler o, per un negra cel d’una

nit d’estiu.

Un cel ben fosc amb el teu punt

de llum acaronant la brisa marina

que m’acompanyi amb la melodia

rítmica del mar.

Pot ser així, algun dia tornaré, quan de

debò, els mots ja nom puguin callar més,

serà l’instant en que em delatin de que

torno ha estar enamorat.

                                                                                                                                                                                                                                                    .

Em vaig retirar, em vaig retirar

per a que els afluents d’idees,

tornessin a desembocar al riu

de la meva ment.

No sé si tornaré, mentre l’aire

nou no m’empenyi amb nous

colors que em facin riure i ser

feliç, no sé si tornaré.

Tot pot començar pel blau del

cel d’un diàfan dia amb un Sol

rialler o, per un negra cel d’una

nit d’estiu.

Un cel ben fosc amb el teu punt

de llum acaronant la brisa marina

que m’acompanyi amb la melodia

rítmica del mar.

Pot ser així, algun dia tornaré, quan de

debò, els mots ja nom puguin callar més,

serà l’instant en que em delatin de que

torno ha estar enamorat.

                                                                                                                                                                                                                                    XAVI 18/04/2016

SOTA ELS TEUS ULLS

SOTA ELS TEUS ULLS
Sota els teus ulls veus les barques com
s’allunyen de la costa, el cel blau s’enlleganya
i, el Sol enterboleix la seva mirada, ara la teva
ment comença a pensa en aquesta humanitat.

Com pot ser que ho permeti ?, com pot ser que
no sigui diferent ?, que no som tots persones? ,
aquí tenim la incoherència, la incoherència
del nostre pensament.

Aquells marxen en busca de millor vida, quants
tindran la sort de fructificar, tu que ni tan sols ets
de allà, has sabut en la seva pell ficat però, quan
veus el gran cementiri on molts d'ells acaben enterrats,
no pots contindre les teves llàgrimes que com salts
d’aigua brollaran.

Ulls que contemplaven com les barques s’endinsaven
a la mar, ara s’inunden amb solidaritat a persones i,
una mar que sempre t’ha
semblat meravellosa i que ara també, trista dipositadora
d’un secret que es vol amagar.

XAVI 12/04/2016

MENTRE LLEGEIXES POESIA

MENTRE LLEGEIXES POESIA

Mentre tu llegeixes poesia,
jo a tu et llegiria, cada plec
del teu cos, cada marca i
cada senyal m’ensenyaria
a estimar-te més cada dia ...

Plegats el llibre tancaríem
per estudiar-nos ben a fons
viatjant per nostres valls,
muntanyes i volcans ...
Sense descans això faríem,
per descobrir els nostres rius
i llacs, tot i així continuaríem,
fins no descobrir les nostres
mars ...

Aquell fluid amb sa salabror,
que serà per sempre més,
el nostre líquid amniòtic on
tant a gust ens trobarem i,
d’on rebrem nostre anhel·lat plaer …

                                      XAVI 10/04/2016 

CONVERTIR-TE EN POESIA

CONVERTIR-TE EN POESIA

Convertir-te en poesia és el que voldria,

a falta de fer-te meva, tenir-te escrita i,

poder recitar-te cada nit al meu llit.

Quan arribés l’albada, ben apresa et tingués

a la memòria i, tan interioritzada que real series

per poder fer-te aquella besada, la que anys fa

que somnio poder fer-te alguna vegada.

Fins que el Sol no ens desperti i, la realitat es

transformi un cop més en somni, un somni del

que no voldria despertà, fins que meva siguis i,

no t’ho dic en va de que no voldria despertà si

el meu somni no es transforma en realitat.

Serà quan la lluita començarà i de fer-nos l’amor

no podrem escapar, beneïda lluita, si fossin totes

així, en contra de cap guerra em tindríeu a mi.

                                                                   XAVI 10/04/2016

PROSA I POESIA

PROSA I POESIA

En la monotonia de la prosa de

la tardor vaig trobar poesia,

en els colors, els tons de llum,

en una posta de sol pusil·lànime .

En la monòtona tardor on tot

semblaria haver de ser prosa,

jo vaig trobar poesia.

En l’espetec de la primavera,

vaig trobar-hi prosa, on tot

hauria se ser poesia de colors ,

olors, cants i alegries.

Tot això conferia immillorable

camp per construir-hi prosaicament

la meva poesia.

Quina gran il·lusió rebia al adona’m de

que de qualsevol fet es podia treure

tant prosa com poesia, tan sols un fet, no

m’ho permetia.

Era quan a la ment, el teu

record interferia, llavors, les meves neurones

només podien  construir una sola poesia, una

poesia d’amor.                                                                                                                                                                                  .                  

          XAVI 09/04/2015

SIMFÒNIC CONCERT

          SIMFÒNIC CONCERT

Recordem plegats aquell cap vespre,
tu com sempre als meus ulls i ànima,
estaves perfecta, aquell cap vespre,
vaig intentar afinat.

Tocant-te totes les tecles i ajustant
corda a corda per quan arribés el
moment, que seria un diví instant.

Aquell cap vespre amb el foc encès,
els acaronaments foren l’entrant de
la simfonia que, plegats interpretaríem,
a la memòria de la ment gravada a foc lent
la duc impresa com a la pedra amb martell
i cisell.

No he viscut res de més bell que a mida que
avançava la màgica nit, també avançaven els
nostres fluids banyant-nos en els aromes tan
desitjats.

Soc molt afortunat d’haver viscut amb tu
aquests simfònics concerts, que ens van dur
tants plaers.

      XAVI 09/04/2016

SONET (ABBA, ABBA, ABA, ABA)

SONET (ABBA, ABBA, ABA, ABA)

      NOMÉS EL TEU RECORD

El paisatge m’obre imaginació, 11A

els records corrien veloços la ment, 11B

com salt d’aigua al riu que és afluent, 11B

obté saba de ma participació. 11A

Brisa iodada, porta definició, 11A

el seu aroma, em resulta ardent, 11B

les seves sensuals olors a l’ambient, 11B

molt pròximes a nostra mar de ficció. 11A

Em vaig quedar sol esperant defunció, 11A

sense ella marxa tot molt malament, 11B

quatre dies em queden només d’acció. 11A

Tinc al cor la seva gran fidel pasió, 11A

sense ella  tot queda en una pendent, 11B

tot plegat com una mortificació. 11A

                                                   XAVI 08/04/2016

UN TRAÇ DE SENTIMENT

Amb un traç de sentiment implícit en la mirada,
pensava que un trosset d'ella li pertocava.

El seu cor per desgràcia sempre el traïa,
Ella era lliure i ell lliure se l'estimava,

molt atrapat a la xarxa invisible que ni ella sabia,

només ell se l'havia preparada, i de la qual no
l'ajudaria a desfer-se'n per que per a res ella podia.

ara ja, era molt tard, massa dèbil ell es trobava i,
també sabia,

la seva dolça-amarga condemna seria que eternament
se l'estimaria.

XAVI 12/04/2015

BROT DE VIDA

BROT DE VIDA

Passejo pels nostres camps,

els arbres ja han brostat, la

meva vista veu el brot de la

vida.

El Sol tot ho il•lumina, el dia

és més clar, sota d’una pedra,

es mou un llangardaix, a vora hi ha

una flor aixecant-se orgullosa.

Com una parelleta, semblen prendre

el Sol, els meus ulls sorpresos observen

brot de vida.

En aquella orgullosa flor, es posa una

Papallona, la ment, torna a captar amb

meravella brot de vida.

Aquest cop és molt més bella, aquella

Papallona no és cap altre més que tu,

el brot de vida més gran que els meus

ulls hagin contemplat.

Amb aquesta visió, quelcom dins meu

es belluga, tot sembla recobrar sentit, el meu cos es desperta i sense haver de veure-ho, jo em noto sensacions del brot de la vida que em provoques tu.

XAVI 06/04/2016

AMB ELS MOTS VAIG VOLER

AMB ELS MOTS VAIG VOLER ...

Amb els mots, vaig voler acaronar-te
xiuxiuejant-te suaument el teu nom,
amb els mots vaig voler abraçar-te
envoltant-te de càlides sensacions,
amb els mots vaig intentar llepar-te
omplint-te d’humida sensualitat, vaig
voler observar-te amb els mots, amb
els mots vaig voler fer-te l’amor.

No sé si vaig aconseguir-ho o per lo
menys apropar-me, això tan sols ho
saps tu.

M’és igual no saber-ho mai però, si
va arribar a passar, tan de bo t’hagués
fet gaudir amb múltiples orgasmes i
hagis estat feliç, ja saps on soc i que
soc teu.
 

  XAVI 07/04/2016

AQUELLA NIT

AQUELLA NIT

Aquella era una nit romàntica,
et vaig dir que no podia dur-te
la lluna fins aquí.

Aquella nit el que vaig fer, va ser
dur-te lo més a prop de la lluna
que vaig poguer, quina nit aquella,
mai l’oblidaré.

Va començar amb dolces mirades,
amb les mirades ja ens fèiem l’amor,
quina nit aquella, en que de diferents
formes ens vam fer l’amor.

Primer, amb les mirades, ens el vam fer
amb delicats acaronaments, continuant
amb abraçades, seguíem fent-nos l’amor
i, amb besades ho rematàvem.

Tot seguit s’acceptà la barreja, tot mesclat
va resultar ser pecat, pecat que gaudíem, cap
recança teníem, nosaltres només inventàvem
la vida, instant a instant amb una carícia o un
petó, amb un tacte en lloc subtil on la pell sap
que sent per que li marca la poderosa ment,
la pell al sentir, se humiteja d’alegria deixant

lliscar amb més facilitat, mans i dits, llengües i

“pecats”.

XAVI 04/04/2016

TU ETS EL MEU SOMNI

TU ETS EL MEU SOMNI
Quan ja les muntanyes son un perfil i d'ombres els seus mantells vesteixen,
del teu rostre retiren un vel quedant brillant dalt del cel.
Envoltada de germanes petites que per tot arreu apareixen,
meravellós paisatge que els ulls contemplen amb anhel.
S'acaba el somni, tornaré a esperar,
desitjant que la teva llum torni i així,
el teu rostre per fi pugui tornar admirar.

Xavi 12/11/2014

  

VIATGE A LA CHARTEUSE

VIATGE A LA CHARTEUSE

Tan de temps buscant per la millor poesia

arribar a parir, molt a punt vaig estar de

desistir.

Cap a Grenoble anant, amb companyes i

companys de l’EOI, un magnífic dia

primaveral, quasi que ho vaig assolir.

Bocabadat em vaig quedar quan al observar

amb prou atenció, vaig veure que no m’era

de menester escriure-la, ella era allí present

amb mi, només calia mirà, la poesia era allà.

13 de maig de 2016 Per a que constància quedi,

amb Cristina la tutora, una flor més d’entre totes

les demés companyes de l’EOI.

Acompanyades pels companys que els hi fèiem de

millors capolls, tot plegat un bell jardí, anem a

visitar contents la Chartreuse, de les pères  qui font

l’élixir précieuse.

Si aquest grup  no és poesia, ni Bécquer, ni Byron ni

Shakespeare, ho van fer en el seu dia,

jo afirmo que sou poesia i el meu escrit es pura

ximpleria.

No, no és l’escrit la poesia, sou totes/s vosaltres i

la vostra alegria...

                            XAVI 04/04/2016

EL TEU ÀNGEL

EL TEU ÀNGEL
Només complia amb el meu deure,
que vingués a busca’t van encomana’m,
mai vaig arribar a plorar tant i, el diluvi
vaig desencadenar.
Em van dir que t’havia arribat l’hora i,
quan per primer cop et vaig mirar, em
vaig negar en rodó, mil disputes i, mil
lluites desafiaria.
Per molt que em ferissin, no donava el
meu braç a tòrcer, hi va haver moments
de certa debilitat en la qual podria haver
claudicat.
Però en aquells instants, tornava a mira’t
i, la meva lluita es tornava més ferotge,
van acabar per expulsa'm, la millor cosa que
m’ha passat mai.
Va ser quan vaig decidir estripar la t
del final del meu cognom per afegir-hi 
una a al començament per, passar a ser
del teu àngel de la mort al teu àngel de
l’amor !
I, ara dono fe de que ho tornaria a fer,

t’estimo sense remei, ferit d’amor.

                                                XAVI 01/04/2016