EL RECORD DE LA MIRADA
Mirada que et perds en l’horitzó,
mirada que ara busques records,
tu que has gaudit de vistes prou
belles i que has alegrat molt el
meu cor.
Ara també busques en els anals
d’uns temps i, trobés que tot no
va ser flaire d’il·lusió, tant tu
mirada meva com oïdes fines,
la tristor d’aquella època,
encara conserveu.
Dueu imprès i gravat en la retina
i el cervell, aquelles males arts de
règims passats, temps de grisos
tristos on si parlaves, al respecta et
faltaven pel sol fet de fer-ho amb una
llengua diferent, més trist encara era,
si t’expressaves amb pròpia opinió.
Molts sabreu de que es parla, èpoques
d’alçades de banderes imposades als
patis de les escoles entonant una trista
cançó al ritme d’una monòtona música que
no sentíem en la nostra pell.
Aiiiiiiiiih
! mirada i oïdes meves que ara ens
diuen que tot allò ho hem de deixar estar,
que tot allò ho hem d’oblidar, doncs ja
poden vindre a dir-m’ho a la cara,
que si per un sol instant al costat d’aquesta
injustícia em toques estar, la gran llosa de
pedra, ja em pot vindre a sepultar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada