PROSA I POESIA
En la monotonia de la prosa de
la tardor vaig trobar poesia,
en els colors, els tons de llum,
en una posta de sol pusil·lànime .
En la monòtona tardor on tot
semblaria haver de ser prosa,
jo vaig trobar poesia.
En l’espetec de la primavera,
vaig trobar-hi prosa, on tot
hauria se ser poesia de colors ,
olors, cants i alegries.
Tot això conferia immillorable
camp per construir-hi prosaicament
la meva poesia.
Quina gran il·lusió rebia al adona’m de
que de qualsevol fet es podia treure
tant prosa com poesia, tan sols un fet, no
m’ho permetia.
Era quan a la ment, el teu
record interferia, llavors, les meves neurones
només podien construir una sola poesia, una
poesia d’amor.
.
XAVI 09/04/2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada