BROT DE VIDA
Passejo pels nostres camps,
els arbres ja han brostat, la
meva vista veu el brot de la
vida.
El Sol tot ho il•lumina, el dia
és més clar, sota d’una pedra,
es mou un llangardaix, a vora hi ha
una flor aixecant-se orgullosa.
Com una parelleta, semblen prendre
el Sol, els meus ulls sorpresos observen
brot de vida.
En aquella orgullosa flor, es posa una
Papallona, la ment, torna a captar amb
meravella brot de vida.
Aquest cop és molt més bella, aquella
Papallona no és cap altre més que tu,
el brot de vida més gran que els meus
ulls hagin contemplat.
Amb aquesta visió, quelcom dins meu
es belluga, tot sembla recobrar sentit, el meu cos es desperta i sense haver de veure-ho, jo em noto sensacions del brot de la vida que em provoques tu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada