SOTA ELS TEUS ULLS

SOTA ELS TEUS ULLS
Sota els teus ulls veus les barques com
s’allunyen de la costa, el cel blau s’enlleganya
i, el Sol enterboleix la seva mirada, ara la teva
ment comença a pensa en aquesta humanitat.

Com pot ser que ho permeti ?, com pot ser que
no sigui diferent ?, que no som tots persones? ,
aquí tenim la incoherència, la incoherència
del nostre pensament.

Aquells marxen en busca de millor vida, quants
tindran la sort de fructificar, tu que ni tan sols ets
de allà, has sabut en la seva pell ficat però, quan
veus el gran cementiri on molts d'ells acaben enterrats,
no pots contindre les teves llàgrimes que com salts
d’aigua brollaran.

Ulls que contemplaven com les barques s’endinsaven
a la mar, ara s’inunden amb solidaritat a persones i,
una mar que sempre t’ha
semblat meravellosa i que ara també, trista dipositadora
d’un secret que es vol amagar.

XAVI 12/04/2016