VIATGE A LA
CHARTEUSE
Tan de temps
buscant per la millor poesia
arribar a
parir, molt a punt vaig estar de
desistir.
Cap a Grenoble anant, amb companyes i
companys de
l’EOI, un magnífic dia
primaveral, quasi
que ho vaig assolir.
Bocabadat em
vaig quedar quan al observar
amb prou atenció,
vaig veure que no m’era
de menester
escriure-la, ella era allí present
amb mi,
només calia mirà, la poesia era allà.
13 de maig
de 2016 Per a que constància quedi,
amb Cristina
la tutora, una flor més d’entre totes
les demés companyes
de l’EOI.
Acompanyades
pels companys que els hi fèiem de
millors capolls,
tot plegat un bell jardí, anem a
visitar
contents la Chartreuse, de les pères qui font
l’élixir précieuse.
Si aquest
grup no és poesia, ni Bécquer, ni Byron
ni
Shakespeare,
ho van fer en el seu dia,
jo afirmo
que sou poesia i el meu escrit es pura
ximpleria.
No, no és l’escrit
la poesia, sou totes/s vosaltres i
la vostra alegria...
XAVI 04/04/2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada