AQUELLA NIT
Aquella era una nit romàntica,
et vaig dir que no podia dur-te
la lluna fins aquí.
et vaig dir que no podia dur-te
la lluna fins aquí.
Aquella nit el que vaig fer, va ser
dur-te lo més a prop de la lluna
que vaig poguer, quina nit aquella,
mai l’oblidaré.
dur-te lo més a prop de la lluna
que vaig poguer, quina nit aquella,
mai l’oblidaré.
Va començar amb dolces mirades,
amb les mirades ja ens fèiem l’amor,
quina nit aquella, en que de diferents
formes ens vam fer l’amor.
amb les mirades ja ens fèiem l’amor,
quina nit aquella, en que de diferents
formes ens vam fer l’amor.
Primer, amb les mirades, ens el vam fer
amb delicats acaronaments, continuant
amb abraçades, seguíem fent-nos l’amor
i, amb besades ho rematàvem.
amb delicats acaronaments, continuant
amb abraçades, seguíem fent-nos l’amor
i, amb besades ho rematàvem.
Tot seguit s’acceptà la barreja, tot mesclat
va resultar ser pecat, pecat que gaudíem, cap
recança teníem, nosaltres només inventàvem
la vida, instant a instant amb una carícia o un
petó, amb un tacte en lloc subtil on la pell sap
que sent per que li marca la poderosa ment,
la pell al sentir, se humiteja d’alegria deixant
va resultar ser pecat, pecat que gaudíem, cap
recança teníem, nosaltres només inventàvem
la vida, instant a instant amb una carícia o un
petó, amb un tacte en lloc subtil on la pell sap
que sent per que li marca la poderosa ment,
la pell al sentir, se humiteja d’alegria deixant
lliscar amb més facilitat, mans i dits, llengües i
“pecats”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada