POESIA PER A UNA ALTRE DONA
Com em sol caracteritzar el sentiment,
a les dones poetitzo amb el cor i la ment,
més, és a una per la que més poesia he
traçat.
Quan decideixo visitar-la per intimar,
ella sempre és al seu lloc i me l’escolto
en arribar, sa remor em fa companyia al
igual que, les seves onades d’alegria ...
Amb el seu fresseig em fa confidències,
en molt poca estona ja em connectat,
ella m’explica amb dolçor i suavitat
i, jo escoltant-la no puc estar més relaxat,
la vista m’alimenta de colors blaus i verds,
amb espurnes de blanc que em mullen els peus.
De la seva llunyania, una brisa fresca m’alleuge
la calor, doncs ara, si que estem tot sols ella i jo,
quan porto estona escoltant-la i contemplant-la,
li explico tot el meu neguit d’aquesta vida,
ella dolça, mansa i amb paciència, sempre
m’escolta des del principi fins al final ...
En acabat, ella torna i comença el seu
dolç fresseig intim tal qual si fos ma
confident, el seu murmuri fresseig,
m’ho fa veure tot molt diferent,
és que, jo sense ella no puc viure,
em don la vida, l’alegria i, em carrega
la bateria.
Ella és la càrrega emocional que sens dubte
necessito per mantindre equilibrada la meva
ment, que qui és ella ... ?,
la més bella, la meva estimada Mar ...
XAVI 10/7/2018
Com em sol caracteritzar el sentiment,
a les dones poetitzo amb el cor i la ment,
més, és a una per la que més poesia he
traçat.
Quan decideixo visitar-la per intimar,
ella sempre és al seu lloc i me l’escolto
en arribar, sa remor em fa companyia al
igual que, les seves onades d’alegria ...
Amb el seu fresseig em fa confidències,
en molt poca estona ja em connectat,
ella m’explica amb dolçor i suavitat
i, jo escoltant-la no puc estar més relaxat,
la vista m’alimenta de colors blaus i verds,
amb espurnes de blanc que em mullen els peus.
De la seva llunyania, una brisa fresca m’alleuge
la calor, doncs ara, si que estem tot sols ella i jo,
quan porto estona escoltant-la i contemplant-la,
li explico tot el meu neguit d’aquesta vida,
ella dolça, mansa i amb paciència, sempre
m’escolta des del principi fins al final ...
En acabat, ella torna i comença el seu
dolç fresseig intim tal qual si fos ma
confident, el seu murmuri fresseig,
m’ho fa veure tot molt diferent,
és que, jo sense ella no puc viure,
em don la vida, l’alegria i, em carrega
la bateria.
Ella és la càrrega emocional que sens dubte
necessito per mantindre equilibrada la meva
ment, que qui és ella ... ?,
la més bella, la meva estimada Mar ...
XAVI 10/7/2018

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada