NITS DE SILENTS
ESGUARDS
T’observava mentre
tu,
contemplaves la
Lluna
ataronjada a
l’horitzó,
la suau brisa em
portava
les teves olors ...
De tan en tan, em
dirigies
un d’aquells
esguards
misteriosos tant
teus, jo,
quedava
descol·locat, tal
com sempre
t’agradava
fer-ho, amb el
reflex
divertit incrustat
en la
teva pupil·la ...
i, ni una
gota de sang hagués
tret
si m’haguessin
punxat.
Tu, amb silent, i
esguards
de tan en tan, vas
continuar
contemplant la
ataronjada
Lluna a l’horitzó
...
Per un llarg espai
de temps
d’aquella passada
horabaixa,
vam romandre en
aquesta
situació ...
Finalment, em vas
mirar amb
un dels teus afables
somriures,
aquell somriure que
a mi,
sempre em capturava
i ja no
em deixava fugir.
Amb aquell formós
esbós als
llavis, em vas dir
en absolut
silent, tant sols
amb el so de
la nit, vas dir-me
que si ...
Des de aquell
instant,
vaig aprendre a
respectar
de tu, fins i tot, els teus
silents ...
silents ...
XAVI 25/05/2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada