COM LA SORRA I EL MAR
Com el mar a la rossa sorra me la vaig estimar,
acaronant-la en silenci com l’onada acarona amb
la seva escuma quan soc a tocar la vora del mar.
acaronant-la en silenci com l’onada acarona amb
la seva escuma quan soc a tocar la vora del mar.
La humida, salada i pausada llàgrima caient galtes
avall, seguia acaronant-la en la distancia quan me’n
tornava com se’n tornava l’onada altre cop cap al seu
cau.
avall, seguia acaronant-la en la distancia quan me’n
tornava com se’n tornava l’onada altre cop cap al seu
cau.
L’onada deixava la seva sorra per tornar a formar part
del seu estimat, jo la deixava per voler tornar a ser
jo mateix.
del seu estimat, jo la deixava per voler tornar a ser
jo mateix.
L’onada ja tornava a formar part també, d’ella mateixa
però, sempre tornava a la sorra a acaronar,la sorra, la
rebia amb un somriure dedicat al seu amant.
però, sempre tornava a la sorra a acaronar,la sorra, la
rebia amb un somriure dedicat al seu amant.
Jo, sempre tornava a voler ser jo mateix, acaronant-la en
silenci com l’onada acarona amb la seva escuma quan
soc a tocar la vora del mar.
silenci com l’onada acarona amb la seva escuma quan
soc a tocar la vora del mar.
XAVI 17/08/2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada