dilluns, 20 de novembre del 2017

DES DE QUE NO HI ETS TANT PRESENT

DES DE QUE NO HI ETS TANT PRESENT
Si sabés com la enyoro des de que no hi és tant present,
ella mateixa em demanaria per no haver d’enyorar-la qu’ens
fonguem ...
Si tant sols una petita idea tingués, desitjaria el que dic
i, ja no dubtaria mai més.
Aiiiiiiih !, aquest dolç dolor que no deix viure però,
que sense ell cap raó de viure hauria, doncs l’empenta
em faltaria per continuar respirant l’aire, aquell aire que
jo només conec i em fa viure, aquell on ets tu.
XAVI 19/11/2017


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada