Perdut entre els mots,
cercant paraula rere paraula,
fins que vaig dir prou!,
decidit ho vaig tindre,
viuria l’ara i aquí, aquí i avui!,
era tot quan necessitava per ser ...
Mai més tornaria a pensar en el demà,
el que passes en el futur,
cap importància tenia ja,
el fet del viure ara i aquí,
viure l’avui sense pensar en un demà,
era suficient per saber el que vindria,
no em calia investigar ...
El futur no existeix,
no és més que,
un altre tros del aquí i avui,
només és altre cop ara mateix,
perdut, molt perdut vaig estar,
entre els mots perdut del tot,
ja fa temps que no busco res més,
tot el que sabem és suficient ...
Ja sé el que diran!, que no soc
eficient, més encara!,
que soc un dropo però,
ara ja res m’importa,
ara que he descobert
el que realment hi ha,
res importa ja,
tan se val el que diran ...
XAVI 8/8/2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada