VESTIT DE MAR

VESTIDA DE MAR

Quan de temps la vaig esperar,
ella a mi no estic segur però,
quan el moment va arribar,
tot dubte se’m va dissipar ...

Se’m va presentar amb aquella
rialla que, sense alè em deixava,
cap paraula, jo, podia articular ...

Es va posar el seu vestit de mar,
aquell que ella sabia que a mi,
tant m’agradava ...

els seus ulls sobre els meus,
em van il·luminar,
res m’ho podria haver deixa’t
més clar ...

Pot ser no tant com jo
però, ella contenta i
feliç també estava,
en els seus ulls,
un cop més vaig poder
veure aquella il·lusió,
aquella que tant captivava
la meva emoció ...

Aquella emoció que m’oferia
tanta energia positiva sense
demanar mai res a canvi ...

Per a mi sempre ha estat el meu dofí,
aquesta criatura plena de bondat i
d'esperit gaire bé diví,
aquell dia, se’m va presentar
vestida de mar ...

         XAVI 13/3/2019