LA MIRADA AUTO-PROJECTADA
Hi havia una vegada un «senyor» que,
sabia que havia fet coses molt, molt
dolentes ...
sabia que havia fet coses molt, molt
dolentes ...
Tot i així, per a que veiessin de que
tenia raó, a quí li va fer tot això
dolent, sense pensar-s'ho dues vegades,
«ni corto ni perezoso» com bé diria ell,
va tirar pel dret i va denunciar
judicialment a qui havia fet mal ...
tenia raó, a quí li va fer tot això
dolent, sense pensar-s'ho dues vegades,
«ni corto ni perezoso» com bé diria ell,
va tirar pel dret i va denunciar
judicialment a qui havia fet mal ...
Vet aquí sa moralitat «la moraleja»,
un bon dia, explicava en el judici,
que n’eren de malvats a qui ell
havia fet tot allò, jo crec,
que se li va escapar, això és el
que va explicar ... :
un bon dia, explicava en el judici,
que n’eren de malvats a qui ell
havia fet tot allò, jo crec,
que se li va escapar, això és el
que va explicar ... :
Em miraven amb tal odi,
un odi que espantava i que,
jo no ho havia vist mai en
ma vida, en això pot ser
tenia raó, i ara, explicaré per
que aquest «senyor» va veure
aquella mirada en aquesta
ocasió ...
un odi que espantava i que,
jo no ho havia vist mai en
ma vida, en això pot ser
tenia raó, i ara, explicaré per
que aquest «senyor» va veure
aquella mirada en aquesta
ocasió ...
Aquesta mirada no és de debò,
ell mateix així sembla dir-ho,
quan deix palès que no l’havia
vist mai en sa vida, però era
tal l’opressió que sa ment li
oferia en sa moral adormida,
que no veia la realitat, tant sols
veia allò, que sa ment li dictava
en aquell moment ...
ell mateix així sembla dir-ho,
quan deix palès que no l’havia
vist mai en sa vida, però era
tal l’opressió que sa ment li
oferia en sa moral adormida,
que no veia la realitat, tant sols
veia allò, que sa ment li dictava
en aquell moment ...
XAVI 21/3/2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada