TRANSPARENT
T’he volgut fer un poema transparent,
com el reflex del cel en l’aigua d’un llac,
tant diàfan i tant clar que, només et puc
dir la veritat ...
Transparent, diàfana i pura,
així és tal i com m’has semblat,
els meus ulls, cos i ànima,
tot l’ésser sencer,
mai ha gaudit tant,
d’una criatura igual,
l’única que he conegut divina ...
Només sentir el teu existir,
transporta els meus sentits,
a un món dolç i màgic,
el so, el tacte, la vista i el gust,
se’m tornen tant naturals que,
com si al mig del paradís,
immers estigués ...
Ara jo, ja he complert,
aquí et deixo el meu
«poema» obert i transparent ...
XAVI 25/10/2018
T’he volgut fer un poema transparent,
com el reflex del cel en l’aigua d’un llac,
tant diàfan i tant clar que, només et puc
dir la veritat ...
Transparent, diàfana i pura,
així és tal i com m’has semblat,
els meus ulls, cos i ànima,
tot l’ésser sencer,
mai ha gaudit tant,
d’una criatura igual,
l’única que he conegut divina ...
Només sentir el teu existir,
transporta els meus sentits,
a un món dolç i màgic,
el so, el tacte, la vista i el gust,
se’m tornen tant naturals que,
com si al mig del paradís,
immers estigués ...
Ara jo, ja he complert,
aquí et deixo el meu
«poema» obert i transparent ...
XAVI 25/10/2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada