MOMENTS PEL RECORD ...
Entre verds-groguencs,
marrons i rogencs,
el meu esperit s’endinsa
en el de la tardor ...
Colors ocres definint malenconia i enyor,
del meu cor, sorgeix aquell sentiment
de to tant especial ...
El to d’un record en el temps, d’una mirada,
d’una estona, d’un instant, d’una intuïció,
d’un voler i saber que no pot ser ...
Quan arriba la tardor, la ment se’m aboca,
a la transició del aquí cap a la memòria de
vivencies apassionants ...
I com m’estimo aquesta estació !, la tardor i
jo, jo i la tardor, és el moment de submergir-me
dins de la ment en el més profund dels meus
pensaments ...
d’ella trec bells records que ressuscito de tan
en tant o de tardor a tardor i, que m’aporten
alegria i ben estar ...
Fins que els he de deixar anar, moment en que,
he de tornar a estabilitzar-me en vida i, viure-la
esperant la propera tardor per tornar a sentir-me
de tu més a prop ...
XAVI 9/10/2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada