QUAN COMPOSO PER TU
Tot comença al veure’t vindre
des de lluny, les fuses bateguen
al meu cor, quan ja ets més a prop,
acte de presencia fan les semifuses,
mentre jo aturaria el temps amb
eternes rodones, amb silèncis,
deixaria escoltar el vent ...
T’escriuria els mots tal com t’acarono,
del primer vers sorgiria una abraçada,
de cada paràgraf un petó amb rodona
eterna emergiria i, amb cada poesia,
fen-te l’amor acabaria …
Ara, intervindrien els silencis,
silencis que també son música,
la que deixaria escoltar
els panteixos d'excitació
de nostres jemecs per extensió …
XAVI 26/01/2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada