LA PRIMAVERA DEL POEMA

LA PRIMAVERA DEL POEMA

Que hi ha entre primavera i poema?,
jo, en rima no soc massa avesat,
per tant,
m’estimo més el vers lliure de lliure rima,
podria ser afany de llibertat? ...

Havent deixat això expressat,
primavera i poema,
de rima assonant,
és rima, igual que si fos consonant,
vaja!, en aquest cas d’aquest tipus
m’ha sortit sense estar-hi pensant ...

La primavera amb poema, tenen
molta parentela, la primavera,
cap a dins de qualsevol poema,
tant si és lliure, assonant o consonant però,
tant si és primavera, estiu, tardor o l’hivern,
a cada estació, a mida li caben poemes,
a cadascú, quin de més intens ...

Ara, som primavera i,
tant la primavera,
com un bon poema,
fa que la sang se m’altera,
no per que ho digui la dita,
si no per que la sang és qui,
a la dita li diu,
i que, diu s’assembla a DUI,
és molt evident,
a qui pot estranyar-li doncs,
de que jo sigui de lliure vers i rima?,
si amb llibertat sempre m’he expressat ...

Benvinguts a la primavera,
benvinguts a la primavera
d’aquest «poema»,
de tot cor us desitjo de que
gaudiu, no del poema, si no,
de la primavera, és ella ...
el poema!

   XAVI 1/5/2020