SANT JORDI CONFINAT
Aquest sant Jordi,
he de confinar-me,
és quan més ganes
tenia d’abraçar-la ...
Aquest sant Jordi,
intento fer-la poesia,
si de la bella flor
faig poesia,
segurament, eterna
esdevindria ...
No se m’acut res millor que,
per aquest sant Jordi confinat,
regalar-li la immortalitat ...
Quin seria el meu plaer,
si me la pogués regalar
a mi també,
no per allargar ma vida
com si fos una estrella,
si no per ser eternament
amb ella ...
De pogué ser, amb ulls
clucs ho acceptaria,
però, si no fos amb ella,
viure més, no voldria ...
Sense ser drac
ni Cavaller,
l’única flor,
d’amor verdader,
que m’estimaria,
fins molt més enllà
de l’últim dia ...
XAVI 23/4/2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada