DES DE EL TRIST CONFINAMENT
Des de aquest trist confinament,
sé que un dia l’acabarem,
el que no s’acabarà mai,
és el confinament dels meus llavis,
que un dia et varen besar
i, ara orfes els has deixat ...
mil cops tornaria a confinar-me,
si quan sortint d’aquest confinament,
em re-trobés amb els llavis alliberats,
que per alliberar els meus, necessito
la presó del teus ...
Tan sols així, es completaria el meu
des-confinament, mentre tant,
lliure d’un, content estaria de
veure lliure a la resta però,
jo continuaria restant atrapat ...
Dels teus llavis en els meus
necessitaria per quedar-me
del tot alliberat,
tornant a recordar el saborós
delicat gust dels teus petons i,
el teu dolç càlid alè ...
XAVI 18/4/2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada