PROSA I POESIA

En la monotonia de la prosa de

la tardor vaig trobar poesia,

en els colors, els tons de llum,

en una posta de sol pusil·lànime .

En la monòtona tardor on tot

semblaria haver de ser prosa,

jo vaig trobar poesia ...

En l’espetec de la primavera,

vaig trobar-hi prosa, on tot

hauria de ser poesia de colors ,

olors i cants d’alegries ...

Tot això, conferia l’immillorable

camp per construir-hi prosaicament

la meva poesia.

Quina gran il·lusió rebia al adona’m de

que de qualsevol fet es podia treure

tant prosa com poesia, tan sols un fet, no

m’ho permetia.

Era quan a la ment, el teu

record interferia, llavors, les meves neurones

només podien construir una sola composició,

una poesia d’amor ...                                                                                                                             

          

              XAVI 09/04/2015