CAMINANT
PELS MEUS SOMNIS
Caminant
pels meus somnis,
tot distret
em vaig perdre,
no sé com va
passar però,
de sobta
dins dels teus m’hi
vaig trobar.
Quin plaer i
quina alegria,
tan de temps
caminant pels
meus i sense
saber la gran
meravella
dels teus.
No és que els
meus estesin
malament, però
sospesant
qualitat
dels teus, mai més
podré tornar
als meus.
En quin món de
meravella vaig
aconseguir entrar
i tot per una
badada que
al meu cor sempre
duré.
Que blau es
el teu cel i que maca
l’alegre
mar, no l’he vist de tan
salvatge ni
que reflexes tanta
llibertat,
Les onades
son més altes i amb
més escuma
per la sal,
d’aquest somni no em vull moure,en aquest somni em hi vull quedar.
XAVI 06/03/2016

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada