ENTRE MAR I MUNTANYA
Ben entrada l’alba,
dibuixant esbossos
de colors que al teu
rostre il·luminen amb
aquell to quasi daurat,
entre mar i muntanya
et robaria un petó.
Al mig d’aromes fràgils,
et faria la meva cançó,
si, per que no? Tu em
preguntessis, et diria,
pel respecte que et
Tinc jo.
Si tu volguessis fer-me'l,
aquest cop hauries de
donar-me'l tu a mi, com
sé bé que això és difícil
de pogué arribà a passar,
també sé que no em tocaria
més remei que patir i enyora’m,
com d’enyor no vull viure, segur
que m'estimaré més roba’l,
doncs vida no seria sense
el teu petó i, orfe em quedaria
de no haver-ho pogut provà.
XAVI 01/03/2016
Ben entrada l’alba,
dibuixant esbossos
de colors que al teu
rostre il·luminen amb
aquell to quasi daurat,
entre mar i muntanya
et robaria un petó.
Al mig d’aromes fràgils,
et faria la meva cançó,
si, per que no? Tu em
preguntessis, et diria,
pel respecte que et
Tinc jo.
Si tu volguessis fer-me'l,
aquest cop hauries de
donar-me'l tu a mi, com
sé bé que això és difícil
de pogué arribà a passar,
també sé que no em tocaria
més remei que patir i enyora’m,
com d’enyor no vull viure, segur
que m'estimaré més roba’l,
doncs vida no seria sense
el teu petó i, orfe em quedaria
de no haver-ho pogut provà.
XAVI 01/03/2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada