DES DE QUE NO HI ETS
Aquesta nit, conversant amb el meu llit, el coixí, em comentava que li faltava el teu alè,
els plecs del llençols se’m queixaven de fred al faltar-los la calidesa del teu cos,
quan a punt estic de dormir-me, em desvetllo pensant amb el
teu nom, el teu nom que,
em xiuxiuegen les neurones que des de que no hi ets no fan
res més que de marejar-me.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada