Quan ens trobem, comença amb tendresa i delicadesa,
dolços esguards i acaronaments, pacífic com la mar en
calma, només és qüestió d’anar passant el temps.
Va derivant tot a models menys humans, hi ha alguna
mossegada, les carícies en alguna esgarrinxada, no fa
mal en deixen la pell marcada, no coneixem cap més
ensenyança que les regles del desig, ensenyança natural.
Així es torna la fúria del nostre amor, com tifó a alta mar,
amb humits vents on acabem tot mullats, també hi ha
barreja la calor d’un volcà, sort d’aquell vent humit sinó,
seriem molt a punt de cremà, així és com és, així és el
nostre amor inhumà.
Molt més propi que d’amor animal, quan s’acosta el gran
moment d’esclatar. Tot just desprès, torna la calma i el
tifó ara se’n va havent-ho deixat tot molt ple d’humitats,
amor meu anem-nos’ en a descansar.
XAVI 28/03/2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada