DESERT DE PENSAMENTS

DESERT DE PENSAMENTS

Desorientat i sol per la nostra

Platja caminant, que lluny

havien quedat aquells dies

en que tu erets amb mi ...

Encara recordo quan corríem

lliures, alegres i contents amb

les mans agafades per la vora

de la mar ...

Sobre la sorra humida xipollejant

l’aigua on acabàvem abraçats

mentre, jugant simulàvem una lluita

cos a cos en la que sempre acabaves

guanyant tu ...

Desprès, en la daurada sorra,

t’arrebossava com una croqueta

imaginant menjant-te sencera i,

sempre deixant lo més dolç pel final,

cosa que es produïa un hora més tard,

amb el teu consentiment que quasi m'ho

demanaves implorant ...

Ara tot semblava estrany, jo sol en aquella

mateixa platja amb un buit impressionant,

i un desert de pensaments, mai més vaig

poder tornar a compondre, tret d’avui,

que per primer cop en cinc anys, he prés

la ploma i t’escric en la nostre platja ...

En la sorra que du incrustades les teves petjades,

aquells cors que et dibuixava, els teus somriures,

esguards i aromes, aromes a sal i mel, de natura,

aroma de dona, de tu...

Acabo d’escriure’t i, t’he de dir,

amor meu, encara t’estimo,

sempre t’estimaré,

sobre la sorra de nostra platja,

ho he deixat imprès …

XAVI 17/03/2016