T’ESPERAVA

T’ESPERAVA

Com sempre, dia a dia de cada dia,

Jo t’esperava, t’esperava i, tu mai,

mai arribaves però, com cada dia,

jo t’esperava.

Dins la meva ment, bullia,  així dia

a dia jo em consumia, fins que va

arribar el Dia que el teu somriure

al ulls i llavis vaig veure, aquell dia,

tu m’esperaves.

No recordo que mai fes tan bon dia,

Com un xiquet em sentia, és que tu,

eret allà amb aquell somriure d’ulls

i llavis que m’atordien.

Amb els meus braços et vaig aixecar

i, vaig poder aguantar lo just per a

escapar fins on vam poder arribar,

allí no diré que va passar, això només

és teu i meu, teu, meu i del cor on

sempre ho portarem.                                                                                                                                                        

                                XAVI 07/03/2016