dissabte, 26 de març del 2016

EL BOSC DE LES FADES

EL BOSC DE LES FADES
A fer un tomb vaig marxar, com de costum, 
en els meus tombs per muntanya i mar on
Cercava carrega’m d’energia i de sobta la
Ment s’endinsava reflexionant a meditar.
Preciosos paisatges passaven i la ment,
s’endinsava i endinsava, ella no parava
tota obsessionada amb un record que,
molt estimat duia arrelat.
Se’n feia de l’enyorança la seva hereva,
mars blaves, brises, cels i cants d’ocells,
pel dia eren el seu consol, estels lluna i tot
el firmament, eren consol per la nit.
Per delitós que fos lo que li oferia aquella
meravella natural, res s’assemblava al seu
record especial, que és el que era?, només
podia ser ella.
Un dels dies en que es trobava
en llarga passejada, fins un bosc
va penetrà i, igual que ara la ment
se li endinsava, en bosc de les fades
ell s'hi va endinsa.
Allà va conèixer-la a ella i de com el va arribar a encisar, mai més va tornar a parlar i, per qui no s'hagi assabentat només d'un somni s'ha tractat.


09/11/2014

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada