ESPERANÇA

ESPERANÇA ...

Aquell que fou un preciós bosc,
Arrasat ara per les flames,
produïa tristesa als ulls que,
ho conduïen a través de la ment
destrossant l’ànima a tot esser
vivent ...

Ferit de mort em quedà,
però, més enllà,
la teva mirada vaig Copsar,
la llum dels teus ulls,
anava diluint la meva tristor i,
el teu somriure fou definitiu ...

Tu em vas ensenyar,
la teva forma de mirar,
sabíem que no tot era de mel
però, apreníem dia a dia,
a fer petits en nostra vida,
canvis que cobrissin
nostres mancances ...

Un dia passejant,
fins al bosc vam arribar,
aquell bosc assolat que,
meravellós havia estat,
sorpresa copsaren els meus ulls,
l’horror de feia deu anys,
s’havia transformat ...

Els colors verds,
rojos, grocs i
marrons, tornaven a ser allà,
com si mai haguessin marxat,
renovats de tons que, semblaven
tant o més surgents,
mai hauria cregut aquesta esperança,
però, la tinc present sense cap recança,
ara, intento transformar tota desesperança
sota el punt de vista dels teus ulls,
ulls clars, diàfans, ulls de color maragda,
els ulls de ma estimada esperança ...

                                        XAVI 16/08/2016