FLOR
BOREAL
Ets
la meva flor boreal que,
quan
hi ets no goso moure’m,
que
si em moc, amb la mínima
expressió
d’una insignificant brisa,
em
desapareixes, quan, tant sols
al
gira’m per veure’t ja no hi ets ...
ets
aquell reguitzell que vius
en
la fragilitat de la ment, aquella
espurna
que quan s'encén ja s’apaga,
ets
com si fossis feta de vent ...
Només
en instants on la màgia és present,
puc
gaudir de la teva presencia i llavors,
aturaria
el temps ...
Somnis
primerencs, somnis de cadell,
ets
com una flor d’aurora, per gaudir-te
mentre
estàs latent i que mica a mica,
davant
dels meus ulls et vas desfent ...
XAVI
15/6/2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada