M’endinso a l’univers dels mots ,
travesso per un univers paral•lel,
tot és ple de camins negres
motejats.
Vaig buscant sense descans,
qualsevol sortida, qualsevol
consol, que em permeti sense
faltar a la santa regla de
l’ortodòxia, pogué incorporar
camins de color on la llum,
ressalti l’alegria de poder-te
dir que t’estimo.
Més, crec que sens dubta m’he
endinsat en un difícil univers,
on no hi ha res de res aprés,
ni difícil ni senzill.
Així, em tocarà pagar
la impotència de la
incomprensió on tant sol,
volia dir-te que fóssim
tu i jo.
Ni tan sols sé si ha sortit bé haver volgut
posar aquesta nota de color, on la llum
per reflectir la veritat, il•lumini cada
estrat.
Però si sé, del que mai se'm podrà acusar,
i és, de faltà a la meva sinceritat.
XAVI 08/10/2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada