LA RAÓ DEL MEU ANHEL
Feia un dia d’estiu,
amb l’imaginatiu
Ben viu.
amb l’imaginatiu
Ben viu.
La ment indagava,
quina era la raó dels
meus anhels.
quina era la raó dels
meus anhels.
Buscant-te entre l’ombra
dels arbres, de sobte em
vas saludar.
dels arbres, de sobte em
vas saludar.
Ara ja veia més clar,
aquesta raó d’anhels
desitjats,
aquesta raó d’anhels
desitjats,
Al començament,
d’anhels anava
carregat i, de fa
un temps ençà,
només un sol
desig existia,
una sola raó,
la raó del meu
anhel , tu ! ...
d’anhels anava
carregat i, de fa
un temps ençà,
només un sol
desig existia,
una sola raó,
la raó del meu
anhel , tu ! ...
XAVI 03/09/2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada