Vint-i quatre anys hem caminat,
no tot ha estat color de rosa,
problemes i experiències em
tingut, res més que la salsa de
la vida.
L’experiència ens la fa corregir,
pot ser queda per aprendre’n,
ni tan sols sé si molt o poc,
el que si sé és que si tu vols,
junts continuarem el camí.
Si aquest cant depengués tan
sols de mi, amb ulls clucs i sens
dubte diria sí.
d’aquesta flor vull formar part,
d’ella no em vull separar, com
sigui el que hagi passat, un nou
món hem d’intentar, amb més
flors i primaveres, nostres
esperits hauríem d’omplir.
Avui és un dia molt gran, avui,
és el dia en que em vas dir que sí,
només em resta per acabar aquesta
composició, declarar-te un cop més
el meu amor.
amb deler i
molt desig,
torno a dir-te
que t’estimo,
ets la flor que
jo pretenc i,
mai cap altre
voldria al meu
costat.
XAVI 30/09/2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada