ACARONANT IL•LUSIONS

ACARONANT IL·LUSIONS

Avui acaronava l’aire,
la ment m’ho provocà,
amb molta delicadesa
l’anava acariciant.

Fa temps que no sé res de tu,
l’enyor em comença a florir,
el cervell que, va guardar
aquells dolços records,
acaba per actuar ...

Acaronant l’aire comença,
però és a tu a qui acarona,
subtilment em don ordres,
i la meva mà, es posa a
funcionar ...

Ara t’acaricio els teus cabells,
baixó del cap per un lateral fins
la cara, acaricio la teva suavitat,
tot amb l’embruix, no puc parar,
fins que un soroll em desvetlla ...

Amb ulls clucs m’observo encara,
com acarono el no res, les mans,
se’n van a reposar a les meves cames
i, jo només tinc ganes de plorar ...
                                     
                                   XAVI 09/09/2016