ESCOLTANT
LA TEMPESTA
Avui
escoltant la tempesta t’he trobat a faltar,
avui,
al so de la pluja han plogut els meus ulls,
el
cel disgustat mentre jo, entre records de mel
me
capbussat ...
Els
meus ulls per sintonia, han començat a rajar,
mentre,
el so de la pluja componia l'harmonia,
les
meves llàgrimes marcaven els silencis i el
compàs.
Avui
escoltant la tempesta, la pluja i el meu plor,
han
compost una gran i bonica peça musical,
avui,
m’he dedicat tant sols a escoltar relaxat,
fins
que, en un full de paper d’un antic i malmès
poema,
he llegit un nom, aquest nom m’ha fet
escoltar
molt diferent aquesta peça musical ...
D’una
semblança al Adagio, passant a ser Allegro,
fins
costejar al Presto !, un nom, que de sobta te el
poder
de fer sortir el Sol,
i
em preguntes quin nom ?.
el
teu, amor meu, el teu ... !
XAVI 9/8/2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada