CONTEMPLANT LA VIDA ENTRE COMPÀS D’ONADES

CONTEMPLANT LA VIDA ENTRE COMPÀS D’ONADES

Contemplant la vida passar entre el compàs d’una onada,

sempre a la recerca de la que havia estat la meva estimada,

vaig perdre el nord de vista, més l’onada, sempre tornava.

Tant de bo la meva amada hagués estat tan sols aquesta onada,

doncs més gran que totes elles era ella, com l’amor que em fes

sentir a mi ...

Comparada a tota l’aigua del sencer Oceà així de gran era el meu

amor i ella, amb el que porto ja de recerca, ni amb deu vides més

crec que la pogués trobar, així és amics meus com el destí s’estima

jugar.

No, no soc jo qui torbo res,

sinó que és ell el qui em troba a mi,

només hi ha una sola solució,

no cal deixar la recerca que,

això sempre és bo,

però si, viure la vida ampliant tota

gamma de meravellosos i de bons

records.

La vida, sense enganys, sempre tot

estat molt clar, al destí he de deixar

jugar i, jugar-li amb la meva vida la partida,

fins quan, a aquest entremaliat destí,

li vingui de gust ressorgir i, vulgui tornar-se

a oferir ...

XAVI 10/8/2018