dissabte, 11 d’agost del 2018

EN LA GLÒRIA DE L’OLIMP


EN LA GLÒRIA DE L’OLIMP

Cada cop que em parla,
jo soc l’home més feliç,
tant si em diu que te pressa,
com si simplement em diu hola!,
quan s’entreté en un petit diàleg,
res!, dues frases o tres, soc a la
glòria de l’Olimp ...

El dia en que entre el minúscul
intercanvi, ella insinua quelcom
que li ha agradat, no soc en dita
glòria, llavors soc, tots els Deus
d’aquest Olimp ...

Crec que millor a resultat,
no haver-la conegut abans,
de resultes d’haver fet tard,
de moment m’he lliurat,
hagués estat tal la meva joia,
que el meu cos no ho haguera
pogut suportar ...

Segur i convençut de que,
el meu cor i mon ànima,
d'excés d'excitació,
s’haguessin de sobredosi
trasbalsat ...

Més enllà de la mort,
si és veritat com diuen,
que continua la vida,
amb tot el gust del món, et buscaré,
i fins a no trobar-te no pararé ...

                   XAVI 11/8/2018 



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada