TIRES DE PELL
Érem com dues tires
de pell,
dos estrofes d’un
poema inacabat,
desprès d’aquella
coma continuàvem
dansant, somrient,
jugant amb les nostres
carns.
Com dues tires de
pell que no volien separàs,
ara, un punt i
seguit, un alè, un respir i a seguir,
no anava gens
malament, les exclamacions foren
intenses,
interessants, apassionants ...
Un cop finalitzat,
va venir el punt i final, sabíem
que vindria, tot i
saber que en les tires de pell tot
marcat ens quedaria,
ho vam fer, ho vam fer molt bé,
aquell punt i final
no era dramàtic, va ser del més natural,
vam puntualitzar un
punt i final segellant-lo amb una gran
amistat ...
XAVI 3/4/2018
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada