ENTRE CLARS OBSCURS

ENTRE CLARS OBSCURS

Entre els clars obscurs de l’estany, allí ets tu ...

ets com la llum solar que em ve a veure quan,

fa dies que no en tinc.

Ets el miracle que em fa continuar existint,

quan t’hem apareixes, els meus ulls tornen

a veure amb claredat, l’amargor es torna dolçor,

l’esperit, se’m alça de nou ...

Entre clars obscurs de l’estany,

em perdo per un instant,

fins a divisar la claror que,

m’aporta la teva presencia.

Arribat el moment en que,

el meu ésser ho detecta,

se’m obre el tunel del destí

i, com una força que no veig,

m’arrossega potent-ment cap

a tu, llavors ja sé que,

tota la resta s’ha acabat,

tant sols existeix una cosa

en la meva ment, tant sols una

i, la resta ja no val res, un cop

anul·lada la meva voluntat,

t’has fet propietària dels meus

desitjos, ja no puc decidir, ara,

em maneges tu, estic sota la teva

voluntat ...

XAVI 26/4/2018