divendres, 20 d’abril del 2018

NOMÉS AMB LA MIRADA

NOMÉS AMB LA MIRADA
Em va enamorar només amb la mirada,
els seus llavis de porpra iguana,
en la distancia me’ls menjava.
Eren aquells anys,
ens els que, era molt fàcil caure
en paranys.
Joiosos anys de joventut,
tornaria a repetir-los per
molt que tornés a ser fotut,
doncs de tot se’n aprèn,
com deia aquell filòsof
vell ...
Però, no va ser mala època,
la vaig aprofitar bé i aquí
estic viu per explicar-ho.
Tan sols queda una ferida,
la que mai més se’m tancarà
a causa de la seva llunyania.
XAVI 20/4/2018


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada