MIRANT
ALS ULLS PARLA EL COR
Recordo
aquell dia en que ens varem mirar als ulls i,
amb
el cor a la mà ens varem parlar, d'ençà d’aquell
meravellós
dia, mai més ens varem deixar, poc a poc
va
començar, ja ens vam conèixer amb anterioritat.
Llavors
ja em vas agradar i, llavors ja no t’hagués
deixa’t,
la vida no és com un vol, s’ha de saber viure
i
dins del que hi ha, s’ha d’escollir i continuar.
Aprofitar
els moments especials que sense dubte, vam
gaudir
i, ens els vam guardar per poc que volguéssim,
en
un petit racó molt endins.
La
vida és com és i no l’hem inventada ni tu ni jo,
tant
sols la seguirem però, amb aquell punt en comú
que
siguem on siguem, tant tu com jo, al recordar-ho,
per
dins ens somriurem ...
XAVI 21/2018

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada