LA TEVA LLUM
No , no soc pas
captiu de tu ,
soc captiu de la
teva llum,
la que desprèn el
teu esser
i la que, amagada
està dins
l’ànima teva que
és la que
voldria obtenir.
Ara tot és confús,
entre obscurs
i ombres aprenent a
allibera’m
però, quin oxímoron
passa a
l’acció quan el
cor no obeeix
a la raó.
Que vol aquest cor
meu ?,
mentre el cap li diu
quede't
amb el que llueix,
el cor amb
traïdoria s’endinsa
en la foscor,
en la foscor incerta
però que és
on ell veu la teva
claror, ell va
amb força
insistència a l’intent de
fondre’s amb la
teva ànima, la raó
vol frenar-lo però
amb uns quants
versos el cor
noqueja la meva raó.
Llum més bella i
noble mai han
observat el meus
ulls que com
cuques de llum
observen els teus
quedant reflectit en
els meus com
unes cuques de llum
que observen
els meus.
XAVI 14/10/2016
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada