PRATS DINS DELS ULLS
Des de que em vas tancar les finestres,
ja no puc contemplar els bells prats verd,
des de que les finestres em vas tancar,
visc en dies de núvols, sens il·luminar ...
Quan, els teus ulls m’obries,
i no em paraves de mirar,
tot se m’il·luminava,
envoltant-me de verds prats ...
Ara, busco les teves finestres,
ara vull tornar als teus ulls,
sense aquests prats verds no sé viure,
sense aquests prats verds em falta
l’alè per respirar ...
Qui m’anunciarà el dia?,
sense la claror del teu Sol,
que il·lumina un parell de
prats verds sense els quals,
no vull estar-me’n ni un sol
dia més sense contemplar ...
XAVI 11/11/2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada