ENTRE GRISOS I BOIRINES, PORTA DIMENSIONAL

 ENTRE GRISOS I BOIRINES, PORTA DIMENSIONAL

Entre grisos i boirines, eclipsant la llum del Sol,

sembla obrir-se’m una porta cap a un altre dimensió,

que content la travessaria,

si allà em trobés amb qui

jo voldria ...

Que t’enyoro ja no és notícia,

més, si es fes realitat el que aquí dic,

tornaria a gaudir de la teva acaricia ...

obra’t porta dimensional,

obrat oh! porta si us plau,

que decideixo sigui com

sigui d’arriscar-me ...

estimo més un bes i

acaricia teva que ma

vida sencera sense el

i sense ella ...

Que no hi ha res blanc ni negre,

son tot de tons grisos aquest món,

doncs per molt que em capfiqui,

jo no tinc res de res a perdre ...

Per comptes, si molt a guanyar,

si sense tu ma vida és en va,

si, et puc trobar més enllà,

un cel d’il·lusió il·luminat,

se’m obrirà ...

    XAVI 7/11/2020