VALL DE TARDOR
Per la vall de la tardor, caminàvem tu i jo,
teníem molta pressa, abans no ens arribés
l’hivern ...
vaig fer que ens paréssim deixant presses
al calaix, vam seure’ns contemplant
el color de la vida oblidant-nos del demès,
no sé bé que tenia aquella vall,
que mirant-nos als ulls ens acabarem
estimant ...
Va ser tant intens aquell moment,
encara perdura en nostres ments,
per la vall de la tardor, caminàvem tu i jo,
enamorats del paisatge, ens vam enamorar
l’un de l’altre, voldria tornar a la vall
de la tardor ...
allí et podria tornar a fer aquell petó,
que feliç seria si com jo tu volguessis,
des de el moment en que ens trobéssim,
junts permanent-ment restaríem,
fins la nit fosca abraçats contemplant
i gaudint dels silencis interromputs
per somriures discrets i pot ser algun
gemec ...
XAVI 28/11/2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada