OVELLA NEGRA
Per a ser l’ovella negra vaig néixer,
dins d’un ramat d’ovelles blanques em van ficar,
elles cap al costat que els hi manaven anaven,
jo, jo només buscava escapar,
quin delit tenien elles de continuar la línia traçada,
jo, tant sols m’esforçava per lliurar-me’n
gens lesionada ...
Que ja feia jo per advertir-les però,
elles no em feien ni cas, em tractaven
com la boja, la que no sap ni té idea
d’on va ...
Així dia rere dia, esgotada i al voltant d’ells,
m’ofegaven l’alè, m’arribaria el moment en que,
moriria ofegada si no assolia ma llibertat,
menys mal que un descuit d’alguna d’ells,
em va obrir un forat, per aquell forat vaig
escapolir-me, per aquell forat vaig escapar ...
Encara és ara que les ploro,
encara és ara que escolto aquell repic de campanes,
un repic que agafa esgarrifança, doncs era el repic
de la mort, adéu companyes meves, adéu,
uns estimo amb tot el cor però,
de vegades has de ser tu i, no creure a aquell que,
et mana per allà on has d’anar,
sempre he estat ovella negra,
no sé si per mal o per bé,
ja sé que he creat molts conflictes sense voler ...
però, vosaltres amigues meves que creieu en tot i,
a tot li dèieu si, a vosaltres amigues meves,
us va trair aquell que pensàveu,
que sempre amb estima us parlava i,
que sempre us duria vostre menjar ...
XAVI 27/11/2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada