TROBADOR DE CAMINS ...

 TROBADOR DE CAMINS ...

Hem considero un final de trajecte,

com si de la fi d’una espècie es tractés,

continuaré vivint pels camins i,

en alguna que altre posada,

atura’m a beure i reposar

els peus cansats de tant caminar ...

Sempre amb la motxilla a l’esquena,

sempre amb ma guitarra a la mà,

continuaré el camí de trobador,

explicant les meves històries,

i de poemes i música recolzar-les ...

De nit sota les estrelles i,

quan toqui amb Lluna plena,

de dia sota el Sol o núvols,

plovent o amb vent,

faci fred o calor,

continuaré per ser jo ...

Em desconnecto d’aquesta vida,

d’aquesta vida senzilla, fàcil,

rutinària i amb cert punt

de dogmatisme ...

Decidit ho tinc, ara ja,

fa temps que ho vaig elegir,

he tingut els meus moments

de flaquesa si, sempre quan,

la ment pensava amb tu però,

he vençut les debilitats i, ara,

em trobo preparat ...

Vaig néixer per ser trobador,

vaig néixer per a ser jo,

m’hagués agradat compartir,

seguir-te i quedar-me amb tu

però, les coses mai son com un vol,

les conclusions, et porten allà

on has d’estar ...

Jo vaig néixer per viure pels camins,

caminant i, amb la meva guitarra

poesies amb històries component,

escriure mentre reposo en qualsevol

posada, per desprès, tocar-les recitant

i cantant, jo vaig néixer trobador! ...

XAVI 30/12/2020