QUAN
ET REFLECTEIXES A LA MAR
Ets
la meva Lluna quan et reflecteixes a la Mar,
jo
amb la teva llum barrejant-me banyam voldria,
dins
el més eteri del teu ser ...
Amb
la teva gràcia ballaríem ben agafadets,
sobre
la teva bellesa ens aturaríem per que els
meus
ulls et poguessin contemplar mentre
dolços
petons ens faríem com els d’una Lluna de mel ...
Fins
que no arribés l’alba, moriríem estimant-nos
fent-nos
apassionadament l’amor ...
XAVI
19/1/2019

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada