diumenge, 20 de gener del 2019

QUAN ET REFLECTEIXES A LA MAR


QUAN ET REFLECTEIXES A LA MAR

Ets la meva Lluna quan et reflecteixes a la Mar,
jo amb la teva llum barrejant-me banyam voldria,
dins el més eteri del teu ser ...

Amb la teva gràcia ballaríem ben agafadets,
sobre la teva bellesa ens aturaríem per que els
meus ulls et poguessin contemplar mentre
dolços petons ens faríem com els d’una Lluna de mel ...

Fins que no arribés l’alba, moriríem estimant-nos
fent-nos apassionadament l’amor ...

XAVI 19/1/2019


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada