QUAN
DE TU VULL SABER ...
D’entre
l’escuma de la mar salada va sorgir,
no
la vaig veure arribar,
descol·locat
em va agafar
i,
em vaig enamorar ...
Sort
tinc de viure prop la mar,
més
bé no em pot anar ...
Sempre
que em ve el desig,
fins
i tot caminant la puc
anar
a buscar,
sempre
a prop la tinc,
el
seu alè puc sentir ...
El
seu aroma sempre duc amb mi,
que
amb dolça fragància m'extasia,
sense
poder-me resistir ...
Tot
sovint a l’estiu,
vaig
a contemplar-la,
a
l’hivern, és quan més
l’enyoro
i, el dia en que,
ja
no puc resistir-ho més,
en
somnis m’hi apropo a
visitar-la
que, curiós o no,
és
el mateix dia en que,
de
tu, el meu cervell no
es
pot desfer ...
XAVI
6/1/2019
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada